dimecres, 20 de maig del 2009

EXCURSIÓ AL BIOPARC

















EL CRA CASTELL DE CARBONERA
VISITA EL BIOPARC


El dimecres passat els xiquets del CRA Castell de Carbonera van anar d'excursió a València. Allí van visitar el Bioparc.
Van veure molts animals i un espectacle d'aus.
S'ho vam passar megasuperbé!!!!!!
(Els alumnes de 2n de primària)

diumenge, 10 de maig del 2009

CERCAVILA, COTXES BOJOS I CANTACONTES EN EL DIA DE LA CONVIVÈNCIA A BENIATJAR

El passat dilluns 4 de maig vam celebrar com tots els anys el dia de la convivència a Beniatjar. Així, els tres aularis Bèlgida-Otos-Beniatjar ens vam reunir en aquest bonic poble.
Primer, vam fer una cercavila pels carrers del poble.
Després vam agafar forces al parc del poliesportiu on les mares de Beniatjar ens tenien preparat un bon esmorçar.
En acabant, la carrera de... ELS COTXES BOJOS!!! Malgrat els imprevistos accidents patits durant aquesta cursa, els xiquets s'ho van passar d'allò més bé. Enhorabona, equip nº 7!!!
Després vam dinar pares, mares, mestres i xiquets tots junts i... afinàrem la veu amb un bon timonet perquè el cantacontes ens esperava amb un fum de cançons populars i curiosos instruments musicals. ENTREU I GAUDIU DE L'ESPECTACLE.

dissabte, 2 de maig del 2009

TALLERS PASQÜEROS A BÈLGIDA

ADÉU VELLA QUARESMA!

El dimecres 8 d'abril, l'alumnat de l'aulari de Bèlgida va participar en uns tallers que les mestres vam preparat amb molt interés i il.lusió. Amb aquestos preteníem que passaren una jornada amena i divertida per tal d'acomiadar-nos i concloure el segon trimestre amb l'arribada de les vacances de pasqua. Així els tallers tenien aquesta temàtica:

1. Ous, ous, bona pasqua i bon dijous. Els alumnes varen pintar i decorar ous de paper i els van posar dins del cistell del conill de pasqua (a l'entrada de l'escola).
2. Ací em pica, ací em cou... Els alumnes van elaborar un conill de cartolina per posar-hi dins de la seua panxeta l'ou de veritat. Molt bonic!


3. Ara vindrà pasqua. En aquest taller els alumnes varen aprendre aquesta cançó popular amb gestos i cada vegada anàvem llevant-li paraules de manera que, al final, sols es queda ven els gestos. Després, van dibuixar la cançó en format còmic.


I ELS GUANYADORS SÓN... Maria (1r), Paula (2n), José (3r), Lidia (4t), Rubén (5é) i Isabel (6é). ENHORABONA!
Cliqueu damunt de cada dibuix per apreciar-lo millor.







ENDEVINA, ENDEVINALLA...

Dorm en un llit
que mai no s’arruga.
Córrec més rápid
que una tortuga.
Qui sóc?
ERBELL AL

Adrián, 4t.

CANÇONS POPULARS

PIU-PIU

Piu, piu, margariu,

els pollets se’n van al riu.

Deixa-los anar que ells tornaran

a la font del Pico-Pico

matarem un “pardalico”

"de oro i de plata"

que repica la sabata

del tio tomata

i de la tia carabassa.


Adriàn, 4t.

BAIX D’UN PONT

Baix d’un pont
hi havia un anficós.
Passa un burro
i li pega un mos.
Caxa, caxa pera
pim pom “fuera”.

UN SABATER DE PICANYA

Un sabater de Picanya
tota la nit menjant col.
Mentre que el burro en la quadra
no li pega mai el sol.

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

Baixant de la font del Gat,
una noia, una noia.
Baixant de la font del Gat,
una noia i un soldat.


Genaro, 4t.

RIMES FÀCILS

Anar a escola,
sí que mola!

Adolfo, 4t.

M’agrada pintar
perquè de mentres puc jugar.

A la meua germana li agrada la cassola
perquè sempre se la menja sola.

M’agraden les galletes
perquè son xicotetes.

M’agrada l’educació fisica,
perquè fem mímica.


Àlex, 4t.

Aquest esquelet
és molt xicotet.

Les meues cartes
estan molt fartes.

Ens toca anglès
ara desprès.

Aquest gatet
està molt gordet.

Pren-te el te de la felicitat
i la teua vida tindrà més trellat.

Vaig a tindre un germà
que sera molt matiner
jo dic que naixerà demà
dia de Febrer.

Lidia, 4t.

ANUNCIS PUBLICITARIS

SÚPERGRANISSAT

"Amb el súpergranissat,

estaràs tot el dia enamorat".

Àlex, 4t.

L'AMPOLLA DE L'AMISTAT

"Compra l'ampolla de l'amistat

i et quedaràs bocabadat".

Àdolfo, 4t.

A VENÈCIA, EL VALÈNCIA

A la ciutat de Venència,

veuràs jugar el València.

Genaro, 4t.

TRATIRRUT I TU

El tratirrut és un súper pantaló electrònic.

Està fet de seda i ferro.

És molt calentet i suau.

Si vols beure et dona beguda en un segon. Igual en el menjar.

Si vols dormir et dona una manta i un llit.

I si vols anar a casa, et porta en mig segon estigues on estigues!

Lidia, 4t.

CONTES INVENTATS

EL CASTELL DE ROCK
Fa molts anys en un castell vivía un príncep que li agradava molt el rock, però que estava molt sol i s’avorria molt, així que va anar a buscar una cantant de rock.
Primer se’n va anar a un bosc on es va trobar un conill blanc que era idèntic al d'Alicia en el país de las maravilles. El príncep li va preguntar al conill blanc:
-Saps on puc trobar una cantant de rock?
I el conill blanc va dir.
-Si, però está molt lluny, així que será millor que agafes un vehicle.


El príncep com no tenía vehicle se’l va fabricar ell mateix. Primer, va agafar la moto-serra i se’n va anar a tallar uns quants arbres. En pocs minuts en va tallar més de 20 i els va deixar en el portal del castell. Després va anar a un mecànic i va comprar 4 rodes i una de recanvi per si alguna roda es punxava. I tambè les va deixar en el portal.

Al dia següent, abans d’eixir el sol, el príncep va començar a muntar el vehicle i… taraaan! El vehicle ja estava fet! El príncep al estar tan cansat se’n va anar al llit per a descansar.

Pel matí va començar el seu trajecte anant per un camí que havía fet ell mateix i el conill blanc el va acompanyar. Van arribar a una ciutat anomenada “Aldea del contat encantat”. Es van parar a menjar en un restaurant de 6 estrelles. Després de menjar van plenar el dipòsit de gasolina i van seguir el viatge fins que es van trobar amb un policia de Cavalleria i li van preguntar:
-Ens podría vendre un cavall per 100 monedes d’or?
I el policia va dir:
-D’acord, no els decepcionarà.
I els va donar el millor cavall que tenía per a que el conill blanc l’agafara.

No molt lluny es van trobar un vehicle sense amo i el van robar. Anava a 1.500 km per hora i el conill blanc quasi que s’enlaira. Menys mal que el príncep el va agafar de la pota.
El conill blanc va dir que parara el cotxe perquè ell pensava que era aquest poble on vivía la cantant de rock, així que van anar per totes les cases però no vivía en ninguna. Fins i tot van anar a una granja i… van sentir un so de guitarra que venia de la plaça on hi havía un concert de rock on estava la cantant que el príncep volía!
Li van preguntar:
-Te’n podries vendre amb nosaltres?
I la cantant va dir que si.
Aleshores se’n van muntar al cotxe i van parar en “Aldea del contat encantat” per a omplir el dipòsit de gasolina i per a menjar.

En quan van arribar al bosc, el conill blanc no volia separar-se d’ells així que el princep li va deixar quedar-se a viure en el castell. Li va dir que portara a un amic o amiga i així ho va fer: va portar a la conilleta negra que era la millor amiga que havia tingut mai.

En arribar al castell ja no quedaba menjar així que van vendre el vehicle. I van comprar de tot: tomaques, pollastre, hamburgueses, peix, formatge, iogurts i moltes coses més. Ho van deixar en el frigorífic del castell, van començar a netejar, perquè tant de temps fora… Per a traure les rates hi van posar ratacida i per a les rates penades: un matamosques gegant. Després amb les graneres van començar a netejar totes les habitacions per a que els convidats pugueren dormir tranquils i estar com a sa casa.

Al dia següent per allí pasava el policia de cavalleria i, al veure en la porta del castell el cavall que li va vendre al príncep per 100 monedes d’or, va entrar a visitar-lo.
Es va quedar emocionat al sentir un so de guitarra que venia del menjador: era la cantant de rock que estava assajant.

Mentre escoltava la música, el policia de cavalleria va decidir quedar-se a menjar. Obrint el frigorífic es va trobar al príncep que anava a per un poc de formatge per a tots. En quan es van veure, es van alegrar tant, que el príncep es va desmaiar.

Al cap de poc temps, el príncep es va despertar i va veure que no hi havía ningú, així que se’n va anar a buscar-los. Els va trobar en casa del conill blanc jugant al parxís. El príncep tot enfadat va preguntar:
-Perquè sen’ heu anat del castell sense permís?
I ells van dir que allí s’está millor. El príncep va entrar i… ells tenien raó! Tenía una manteta i calefacció. Així que en un segon va anar al castell, va agafar tot el que va poder en les maletes que tenia i se’ n va anar deixant el castell buit ja que tot era de gran valor i amb molt de pes. El que tenen normalmente els prínceps de tot el món!

I des d’aquell dia la cantant de rock, el príncep, el policia de cavalleria i els dos conills van viure feliços amb poc espai però amb molt de menjar del castell.

I conte contat, ja s’ acabat que per la xemeneia se’n ha anat.

Adolfo Fenollar. Alumne de 4t. Bèlgida.